samedi 20 décembre 2008

DIRE L'AIGA


aiga (ayga) ['ajga] nf eau


aigada n f : eau ( provision)
aigeta n f: eau claire
aigacorrent
nom f. - aigat nom m.- aigaviva n f: eau courante
aiganaissent nom f: eau de source

aigatèca
nom f .- sampa nom f. : eau dormante
aigassa nom : eau mauvaise
aigassa
nom f. - trebolina nom f. : eau trouble
bolhaca nom f : eau sale
aigatilha nom f. aigamòrta nom f.: eau stagnante

aigós, aigosa adj. : chargé d' eau
aigalós, aigalosa adj.: plein d' e au
aigassar verbe: tremper dans l'eau sale

aigadièr, aigadièra
nom: préposé, préposée à l'eau
aigaversar verbe tr.: faire le partage des eau
aigassar verbe: travailler dans l'eau

aigabolida nom f.: soupe à l'ail
aiganafa nom f. - de fleurs d'oranger
aigafòrt nom f. : eau forte
aiga senhada nom f.:eau bénite
aigarèla
nom f.: aquarelle
aigardent
nom m.: eau de vie
aiga oissigenada
n f: eau oxygénée
sentbon n m : eau-de-toilette
lavadura n f: eau de vaiselle
aigassal nom f: saumure

aiguièr
nom m.: evier
aigumièr nom m: aquarium
aiga-senhal nom m: bénitier
nadadoira n f : piscine
nada
nf: nage
nadar
verb : nager
nadatge n m : natation (action de nager)
nadaire n m ; nageur
cabussar verb : plonger (en surface)
sautar verb : plonger ( sous marine)

subreplan
n m : surface
fons n m : fond
aigavèrs nom f.:versant

lundi 15 décembre 2008

DISSABTES DE LA BARCA 2009




Tòcar dessus per veire melhor la cartela



Vaqui l'anonça de los segons dissabtes de la barca que se desbanaran al musèu de l'estanh de Tò de febrier cap abril 2009
.


En prévista (ambe benleu convidats savants) tres o quatre menas:

Le parler des barques.
Anem! on répare la nacelle...

Thau, Taur, Tau, Tòc.

Parlar Occitan encara uèi ? e se fasiam l' escòla!

mercredi 10 décembre 2008

ANCHÒIA

ANCHÒIA:
N'i en aguet pas gaire dins l'estang blu - los viels digan qu'eran pas trop bonas, trop graissetas-
n'i en a pus gaire dins Méditerraneia, la subrepesca a plega elas
et las que démoran dins lo golf de Gascogna son comptava per los tecnocratas Europans e dins aquel temps, la pesca es tencada .

Pei de los paures del temps daus Romans, a pasmen fa manjar un fais de mond per de sègles ...

Dònas e Segners vaqui l'Anchòia...

Carta de identitàt
Nom scientific : Engraulis enchrasicolus
Familha : Engraulidés

Longor maissimala : 12 à 14 cm
Durada de vida : gaire mai qu'un parelh d'ans
Groadissa : mai a setembre
Ponduda : 9000 - 30000 ùous a mai d'un còp

Anchòia es un pei mieg gràs
Valor arribatjala per 100 g:
- calòrias : 110 quilocal
- protéina : 20,1 g
- graissa : 2,3 g


L'anchòia se deu pas abarrejàr ambe la sarda qu'es pas de la métèissa familha

La Sarda- Sardina pilchardus

L'Anchòia: Engraulis enchrasicolus
Coma es?:

La boca de l'anchòia es largament fendasclara
L'esquina passa dau blù al blù verd, los costàts e lo ventre son argentals. Las gautas, de còps, donan de rébats dauràts e es marcada d'una taça négra sus la tèsta e un molon d'autres, que fan una règa négra sul flanc.
La linha
costala ten 40 a 50 escamas.

Ont es ?:
Se trapa dins totas las mars Europanas e i a quicòm coma una centena de sortas dins lo mond- l'ivern davàla se caufar pels fonds de100 à 200 m. Se noirit de fitaplanctons e de zòaplanctons.
A la prima remontan al subreplan saradas en ordòus amassaduts - fringan e se gavan de manjiscladas.
Anchòia ven madura sessualàment al cap d'una anada e, povreta, fringa pas que très còps la vida. Los ùòus son pélagics (flotan)

Coma se sona d'en pertot? :

afriquaans : ansjovis
alemand : sardelle, féminin, Anschovis
englès : anchovy
catalàn : anxova
dainès : ansjos
espagnòl
: anchoa féminin
espérantò : anĉovo
finès : anjovis
frison : ansjofisk
féroenc : ansjós
grèc : αντσούγια, χαμψί
ongrès : ajóka
ido- lenga internacinala: anchovo
islandès : ansjósur
italian : acciuga, alice
latin : maena
norvégian : ansjos
néerlandès : ansjovis
portugès : anchova féminin, enchova, biquerão, bocaréu , manjuba
romani : ançoa
russe : анчоус
sicilian : anciova
suèc: ansjovis
turquès : ançüez



Pesca fresca

La pesca:
Sus la mar nostra era l'especialitat de qualques pòrts : Sant-Tropès, que uèi, sentis mai la pegasolèlh que lo pei, Fréjus, e sobretot Cotliùra onte la sériosa pesca s'es arrestada fins la comencada de guera granda (coma disan) .Sul mar dels Vascons, l'anchòia era pescada a Sant-Joan-de-Lus e Endàia.

Se pesca de l'abrilenca fins a octobre.

Aparelhs de pesca

Lo Lamparò
Del temps, se pescava al Lamparò qu'es una pesca anciana que se fa a l'escura - lo pei es atrairat per la fortassa lum dau lamparò, se saran de la barca e se prenan dins una sorta de rets a malhetas que se sonna una reissòla. Se pòdia faire ço - métèis per agantar las sardas.
Uei n'en demora pas gaire que fan lo lamparo - tàlament
reulada es aquela pesca.
Tamben l'anchòia se trapa pas pus gaire prèp la costa.

Pablo Picasso -Pêche de nuit a Antibes

Las pescas d'ùèi

La bolincha


Qu'es un grand bolietg que se pot sarar d'en bas per clavar lo pei- aquela pesca se mena lèu sus la mar granda (Atlantic)


Lo chalùt pélagic:
qu'es un Gangui que se tira a flotardintra - (dintre fond e subreplan)

A Pòrt-Vendres, es coma aquò que se pesca encara, mas remontan pas que 60 tonas l'an alavetz que n'en remontavan 750 las annadas 80 dintrantas .
Anchòvi pescada endura pas la carrejada, e atal, gaireben la pesca tota es menada cap a la salason.
A la conservaria, las anchòias frescas son cabussadas dins la sàl e embaricadas per un vintenat de jorns. Las obrèras las descabeçan e las desvicèran, a man, per las quichar, amai, dins una barica.
Cal una centena per far dintrar la sàl dins la carn e donar la
bonna tasta.
Anchòias se poden trapar tambè dins totas ménas de conservas, marinadas e salsarias

Adreiças
Casa Desclaux, 3, route Nationale, Collioure, 04-68-82-05-25.
Anchois Roque, 40, rue de la Démocratie, Collioure, 04-68-82-43-40.
Belmonte, 2, Route de Jacou 34740 Vendargues, 04 67 70 17 50

I a tambe qualques consevarias en Alt Emporda a la Escala -
Recèpta
Se podon tambè se coisinar quand son frescas - vaqui una recèpta plan simpleta que fa lo Chòquet per l'apéritiù:

Engrédients
1 quilò d’anchoias
5 parabèlas (alh)
1 poncha de pimenton (polverat)
òli (oliva)
sal e pèbre.
  • Descabeçatz,desviceratz, netejatz plan jos l'aiga, e agotar
  • Dins la padèna granda, caufatz d'òli ; i escampar alh e pimenton .
  • Quora l'òli es caudassa, escampatz los peis ; daissar frégir un momenton en revirant - los .
  • Servetz - los.
Per los que son pas pimpinhos (coma ditz lo castelan), podetz escampar los peis atal, à sortir de mar, sin levar tripas et testa . Un rajòl de vinagre e un planponhet de tapenas se pòt totjorn far.
Ensajatz ambe un còp de vin roja de Montpeiros


Per lo lexic
:

subrepesca [subrépesco]: surpêche
tencat tencada [tincat tincado] : fermé fermée
un fais [ün faïç] : beaucoup, un tas

groadissa [grouadisso] ; periode de frai
arribatjal [arribatchaou arribatchalo]: nutritif nutritive
abarrejar verb [abaretchar] : confondre
fendasclara [findasclaro] fendue ouverte
gautas [gaoutos]:joues
rebàt [rébat]: reflet
molon [moulou] un tas , beaucoup
linha [ligna] : ligne
escamas [escamos]
: ecailles
ordòu [oudo-ou] : banc (de poisson)
amassadut qualif [amassadut]
compact serré
fringan [fringo] verb Frigar : frayer
madura sessualament [maduro sessualamin]: maturité sexuelle
ùòus trifton plurial[ü-o-ou-s] : oeufs
Cotliura
[coutliouro]: Collioure (cotlliure, costa lliure catalan - côte libre)
Vascons [bàscous]
: Basques
abrilenca[abrilinco] : (textuel: avrilade)- au mois d'avril

a l'escura [èscuro]: nuit noire
atrairat del verb atrairar [atraïrar] : attirer
lum [lüm]: lumière
reulada
[rèoulado] : règle, (loi)
flotardintra[floutadintro] :flotter entre deux eaux
alavetz que [alabets qué] : alors que...
dintrantas [dintranto]: entrée , début.
gaireben tota [gaïrebé touto] presque toute
cabussadas [cabussado]: plongées
embaricadas part pass [èmbaricados]:mis en barrique

bonna tasta[bouno tasto]: bon goût

parabèlas [parabèlos]: gousses d'ail

padena [padèno]: poêle

fregir verb [frégir]; frire

pimpinhos [pimpignous] : délicat
planponhet [planpougnèt] : petite poignée
tapenas [tapènos]: câpres

Per los Occitano-muds

Il n’y en a jamais eu beaucoup dans l’étang bleu et les anciens disent qu’elle etait trop grasses il n’en reste guère en méditerranée ,le trop de pêche les a pliées et celles qui restent dans le golfe de Gascogne sont comptées par les technocrates Européens - et pendant ce temps la pêche est fermée.
Poisson des pauvres du temps des Romains, il a néanmoins fait manger beaucoup de monde pendant des siècles

Mesdames, messieurs voici l’anchois...

Comment est elle ? :
L’anchois ne doit pas se confondre avec la sardine qui n’est pas de la même famille

La bouche de l’anchois est largement fendue – Le dos passe du bleu au bleu vert, les flancs et le ventre sont argentés. Les joues donnent des fois des reflets dorés. Elle est marquée d’une tache noire sur la tête et beaucoup d’autres qui font une raie noire sur le flanc. La ligne latérale compte 40 a 50 écailles.

Où est elle ?
On la trouve dans toutes les mers Européennes et il existe une centaine d’espèces dans le monde. L’hiver elle descend se chauffer dans les fonds de 100 à 200 m . Elle se nourrit de phytoplancton et de zooplancton. Au printemps elles remontent a la surface en banc serrés, elles frayent et se gavent de nourriture

La pêche
En Méditerranée c’était la spécialité de quelques ports : Saint Tropez qui aujourd’hui, sent plus l’huile solaire que le poisson, Fréjus et surtout Collioure ou la pêche importante s’est arrêtée au début de la grande guerre ( comme ils disent). Sur la mer des Basques, l’anchois était pêchée à St Jean de Luz et Hendaye.

Les engins de pêche
Le Lamparo
Dans le temps il se pêchait beaucoup au lamparo, qui est une pêche ancienne qui se pratique par nuit noire. Le poisson est attiré par la très forte lumière de la lampe, s’approche de la barque et se prend dans une sorte de boulietch à petite maille qui s’appelle reissole. De la même manière on peut attraper de la sardine.
Aujourd’hui il ne reste plus beaucoup de lamparos – tellement cette pêche est règlementée – Et aussi il n’y a plus beaucoup d’anchois prés des cotes


La pêche aujourd’hui

La Bolinche
C’est un grand filet à maille fine qui tourne et peut se serrer d’en bas pour emprisonner le poisson- cette pêche est plutôt pratiquée à l’océan

Le Chalut pélagique
Qui est un art trainant , tiré par un chalutier entre deux eaux - entre fond et surface
A Port Vendres cette pêche se pratique encore, mais il ne se remonte plus que 60 tonnes l’an alors qu’il s’en remontait 750 au début des années 80.
L’anchoi pêchée supporte mal le transport et ainsi l’essentiel de la pêche va à la salaison.
A la conserverie, les anchois fraiches sont plongées dans le sel et mises en tonneau pour une vingtaine de jours. Après es ouvrières les étêtent les éviscèrent à la main et les pressent dans des tonneaux. Il faut une centaine de jours pour faire pénétrer le sel dans la chair et donner le bon gout.
On peut aussi trouver l’anchois préparée sous toute sorte de marinades ou de sauces

Recette
On peut aussi les cuisiner quand elles sont fraîches- Voici la recette bien simple que Choquet fait pour l’apéro

Ingrédients

1Kilo d’anchois, 5 gousses d’ail, une pointe de piment (en poudre ), huile (olive), sel et poivre

Étêter les poissons , rincez les sous l’eau, égouttez
Chauffez un peu d’huile dans la grande poêle mettre l’ai et le piment
Quand l’huile est bien chaude jeter les poissons, laisser frire un petit moment en les retournant
Servez.

Pour ceux qui font pas les délicats (comme dit le châtelain) vous pouvez jeter le poisson dans la poêle, comme ça, au sortir de l’eau ; sans enlever ni tête ni viscères. On peu toujours ajouter un trait de vinaigre (de vin) et quelques câpres.
Essayez avec du vin rouge de Montpeyroux.


mardi 9 décembre 2008

THAU,TAU,TAUR,TAPHRON, TOQUE E TÒC...



Se l'enveja vos pren de soscar a quicom que copara pas la coeta d'un lausèrt, mandatz vos per de que l'estanh blu se sona Thau?
Aquò fara pas virar la terra d'un altre vam...
a mai que...

Thau, Taur, Tau e també Taurum, Taphros, Tacum n'i a de totas las epòcas e de totas las mènas:
Al cap d'un bon moment de cercada sus la tèula o endacòm mai e aprèp aver légit, un pauc, çò que se trapa de mai ancian, e de mai savant o francament nèci, arrivatz, sens se coflar tròp, a se dire que rès de tot aquò sembla pas tant segur.
I a de temps que totòm se manca , o totòm s'en fica, ... o los dos...

Caucanha ! vesètz ...


Mar defora e mar d'en dedins, al ponent -vistas dempuei lo cap de Setius Mons.
Mer de dehors e mer du dedans, a l'ouest vues depuis le sommet du Setius Mons


E d'un: las capcieras de la cercadeta



"Dictionnaire minéralogique et hydrologique de la France"
obra comuna - Paris 1772
Onte se pòt trapar un moment de la comença del banhs de Balaruc

"Encyclopédie Methodique " M Desmarest - Paris 1840

"Ethnogenie gauloise", De Belloguet - Paris 1861

"Dictionnaire topographique du département de l'Hérault"
E Thomas - Paris 1861







Los que balhan interèst grand, benlèu es :
"Mémoire pour l'histoire naturelle due la province du Languedoc "
de Joannes
ASTRUC. Paris 1737 -
Qu'aquèl òme èra mai d'aici que los altrès, èra mètge grand (a escrit importantas causes de la vairòla) e fasia partit de l'académia de metjaria...


E subrètot" les villes mortes du golfe du Lyon" Carles LENTHERIC,
Paris, E. Plon, 1876. (altres édicions en 1910 e 1989) .


Aquel òme, el, nasquèt l'an 1837 a Montpelher, aprèp l'Éscòla Politecnic, dévenget engenhaire dels ponts e levades... escrivet fòrça sus la còsta Méditèrranenca, los flùms e las lònas.Sembla qu'a soscat, un pauc mai que los altres,a agachar e escotar . Atal, donet permejança als noms usagiers e ensajet de dire d'un biai logic, çò qu'escrivia

Es pasmens verai, que totis-los qu'an escrich livres, tests o marcat
mapas, an pas dégut gaire agachar o ausir lo mond qu'eran d'aqui, e que disian las causes coma las avian aprèsas aqui.
Es verai, tamben, que tots aquels savants venian sovent de luènh, que sembla ben que cercavan subretot a se coflar eles meteisses, que moissals e alambis ajudan pas a la manobra, e que fins final, d'aquel temps, de tota ména, la cercada ètnòlògic e cientific eisisticia pas gaire.
Cò que dona a las càgadas,lo vam per jogar a sautacavalet ambe los sègles.


Quauques Mapas a veire (que n'i a dautres d'en pertot sus la mailla)

SARIA LA MAPA DE LA COSTA ANTICA
se i vei plan la mar d'en dedins
(universitat de Montpelher)

MAPA 1570 Las Vila mortas ( Lentheric)

"CARTE GÉNÉRALE DES COTES DE FRANCE" 1634
L'estanh s'i sona Taumèze

NOLIN géographe 1692 (Lentheric)
aqui es l'estang dels Volques

(détalh)

Détalh de la Cassini 18e
Tocatz aqui dessus se voletz veire un siti amb' un molon de belas cartas vielhas.



A comencar, per ne parla pas que de lenga e d'escrich :

THAU - En la lenga Occitana
- lo "H" eisista pas o pauc, quan es lègat (ch, nh, lh)
- e AU - (difton) se dich [aou]
- per eissemple en òc Hérault s'escritz ERAU e se dich [éràou] -
- THAU se diria [tàou] en òc
Se pot pensar qu'aqui coma per Erau aven agut una francisacion per l'ajùt de"H" (e mai que mai "LT" per érau, qu'aquò deu far ric).

Pasmens, lo mot THAU eisista en Gasconha (onte fan mai usatge del "H" que nosautres) e çò qu'es trébolant : "Thau" Gascon es dich per taula n f : table.

Enfins sembla que démora a Sèta, o qu'an démora, una familha Thau - saria interessanta una cercada sus aquel nom d'ostal, per veire si, pel temps, el tanbe era pas cambiat per l'estat-civil.

TAUR: Lo Taur en Camàrga es un taure avant la bistorna, aprèp endeven bùou.
Quauques escrivans an capitat aqui per donnar à l'estanh l' empoderada d'un taure . Es verai, per n'en aver tasta, que se pòt picar de bravas brofonhassas - es pasmens pas lo cap de Crèus per Tramontana.
D'autre n'en capitan per dire qu'aquèste nom vendria de las montagnas a l'entorn que sarian fòrtas coma taures o semblarian taures - Pic Sant Lop, Sant Clar Figuiéra....
Se pòt tener una granda doptanca...

TAURUM PALUDEM:
Es coma aquo que lo sona d'en prémier Ruffus Festus AVIENUS dins ORA MARITIMA: tèst del IVe Sègle aprèp lo Jèsus Crist:
Setius inde mons tumet
procerus arcem et pinifer. Setii iugum
radice fusa in usque Taurum pertinet.
Taurum paludem namque gentici voca
nt.

Avienus era escrivan e trobaire Roman que a força passejat e conta çò qu'a vist -

Lo calcin ven aprèp, ambe las reviradas e las entarpretaments coma aqui dins:
Avienus, Rufus Festus
Description de la Terre ; Les régions maritimes ; Phénomènes et pronostics d'Aratus, et pièces diverses trad. par MM E Despois et Ed Saviot
, .C L. F. Panckoucke, 1843 (Bibliothèque latine-française ; seconde série)

"Puis, le mont Setius se dresse avec son haut sommet garni de pins : le mont Setius prolonge sa base jusqu'à Taphros : les gens du pays appellent Taphros un marais voisin du fleuve du Rhône ; c'est le lit de ce fleuve qui sépare la terre ibérienne des rudes Ligyens
..."

E Taurum deven Taphros

E es pas solet : légir aqui una pagina del libre de ASTRUC (tòcatz sus la pagina)


E atal, lo "LIBRE MIEGJORN" que fa un polit travalh sur l'estanh, e qu'a pas manca de se tancar, pic sus aquel còp, dins son diari del 3 de décembre 2008.
N'en apondra una per esplicar "que TAPHROS es Grèc que vol dire réga a donc que l'estanh se sonaria coma aquò, per de que fa coma una granda réga "... n'en direm pas mai...

Vista dempuei un satelit ( tòc desus per veire)


Sus lo pronoçament los mots trapats

TAU
: se dona sovent dins los escrich coma una forma locala o coma una disença locala.
En francès TAU se prononça [to], en Occitan, [taou] -que se dich quasi totjorn lo difton.
TO se dich [to] en Francais , en Occitan [tou] - o solet se dich ou.

TAU e TO s'ausissan ço meiteis per un francimand

En Occitan ço que se dich e s'ausit [to] s'escrit TÒ ou TÒC ( ambe "ò" e la consonanta final "c" se dis pas)

Un Còp de lexic:

tòc adv. [to]: touchant
tòc nom m.[to] : heurt, contact
tòca nom f. [toquo]; but nom m. tact nom m. contact nom m.
tocada nom f. [toucado]: touche (fait d'atteindre physiquement)
tocant, tocanta adj [toucanto]: touchant, touchante

Aquò podria pas tombar plan:

Los que conoisan l'estanh, subretot los que tocan l'arselièra, sabon ben que se trapa jos l'aiga, montagnetas pinencas encauquilhadas que, a la semblança, son
rodols onte se pesca plan.
Talament que los vielhs, tenian de marcas las dressièras dins casernets, qu'éran mai que secret de familha...
Tot aquò n'en parlon al Musèu de l'estanh à Bosigas e se voletz ne saupre mail, vos calra cercar dins lo travalh etnòlògic qu'eran fach per lo Vicens Giovanonni dins las anadas 90, e que se pòt trapar en cò de la DRAC a Montpelher.

Los montgnetas se sonan totjorn uei: TÒC - n'i a que dison "toque" - e pel còp la planassa
granda daulong del lidò se sona çò méteis. Aquèla es un lhòc de trobada dels pescaires e dels postòvelaires.

Alara se THAU, TAUR ou TAU eran usanca de TÒC, aquo saria certament mai clar que lo fais de mancadas qu'avem vist, légit o ausit. Pasmens podem pensar sens se mancar que n'i a un molon d'autres: i a pas qu'a agachar e apoderar.


Agachatz e apoderatz per s'amusar:

Isclon de Magalòna vist del cel - dempuei nord levant
ilot de Maguelone vu du ciel - depuis le nord est

MAGALONA: ambe una polida gleisa,que totas la nenas de los Caravetas verais se sonan coma aquò - que totòm coneis e que l'estiu uei servis de bronso-quèca.

MAGNA (la granda) LÒNA - Lagune - la grande lagune
Quand te disi qu'es l'isclon ancian qu'eran al mitan de la mar d'en dédins i a pas grand badalh a faire, se vei.


Lo lexic

soscar verb [sousca]:penser
lausert nm. [laouzer]:lézard
vam n m. [bam]: élan
cercada n f [cèrcado]: recherche
taula n f. [taoulo] :table
endacòm mai loc.[indacom-mai];ailleurs
nèci n m [nêssi]: niais vient de NC nouveau Chrétien
capciera n f [capcièro] : origine, source
metge n m [metché]: mèdecin
metjaria n f [métchari-o]: médecine
engenhaire n m [indjeniaïre]: ingénieur
levada n f [lévado]: digue , chaussée
donar permejança loc [douna permetchansso]: prêter attention
biai n m Trifton [biaï]: façon
mapa n f [mapo]: carte (géographie)
luènh adv difton [lluègn]: loin
moissal n f difton [mouïssaou]: moustique
alambi n m [alàmbi]: alambic moucheron
jogar a sautacavalet loc [tchougar a saoutocabalét]: saute mouton
eissemple n m [èitchèmplé]: exemple
ric adj [riq]: riche
trebolant
[tréboulan]: troublant
nom d’ostal loc [noum doustaou]: nom de famille
taure n m dift [taouré]: taureau entier
bistorna
n m /du verb [bistourno] : castration
buòu n m trift. [buo-ou]: boeuf
capitar verb. [kapita]: profiter
empoderada n f [impoudéràdo]: fougue, puissance
brofognassa n f [broufouniasso]: bourasque
doptança n f [doutansso]: doute
sonar verb [souna]:appeler, nommer
tèst n m [tèst]: texte
trobaire n m [troubaïré] :poete
passejar verb [passétcha]: promener
calcin n m [caouci]: souci
LIBRE MIEGJORN [libré miètchour]: MIDI LIBRE
pic sus aquel còp [pic suzaquèou cop]/ Pile poil
diari n m [dia-ri]: quotidien, journal
apòndrar ver [apondra]:rajouter
réga n f [règo] : sillon
pinenc /a n m / f [pininc/o]: conique
a la semblança [simblansso]:vraissemblablement
rodol n m. [roudoou]: endroit, lieu
dressièras n m [dréssièros]: allignements repères amers
casernet n m [cazernét]: carnet
lhòc nm [llioc]: lieu
postovelaire/a [postovélaïré/a] véliplanchiste
apoderar verb [apoudéra]: prendre pouvoir
la gleisa n f [glèïzo]: l'église
nens/nenas n m/f [nèns/nènas]: petit garçon/ petite fille
Caravetas verai [Carabèto béraï]; veritable Caravette
Bronsa-quèca [brouzo-kèko]:bronze cul
Isclon n m [isclou]: ilot
badalh nm [badail]: baillement, agitation inutile

Pels occitano-mercé plan
la revirada s'apresta...