mardi 9 décembre 2008

THAU,TAU,TAUR,TAPHRON, TOQUE E TÒC...



Se l'enveja vos pren de soscar a quicom que copara pas la coeta d'un lausèrt, mandatz vos per de que l'estanh blu se sona Thau?
Aquò fara pas virar la terra d'un altre vam...
a mai que...

Thau, Taur, Tau e també Taurum, Taphros, Tacum n'i a de totas las epòcas e de totas las mènas:
Al cap d'un bon moment de cercada sus la tèula o endacòm mai e aprèp aver légit, un pauc, çò que se trapa de mai ancian, e de mai savant o francament nèci, arrivatz, sens se coflar tròp, a se dire que rès de tot aquò sembla pas tant segur.
I a de temps que totòm se manca , o totòm s'en fica, ... o los dos...

Caucanha ! vesètz ...


Mar defora e mar d'en dedins, al ponent -vistas dempuei lo cap de Setius Mons.
Mer de dehors e mer du dedans, a l'ouest vues depuis le sommet du Setius Mons


E d'un: las capcieras de la cercadeta



"Dictionnaire minéralogique et hydrologique de la France"
obra comuna - Paris 1772
Onte se pòt trapar un moment de la comença del banhs de Balaruc

"Encyclopédie Methodique " M Desmarest - Paris 1840

"Ethnogenie gauloise", De Belloguet - Paris 1861

"Dictionnaire topographique du département de l'Hérault"
E Thomas - Paris 1861







Los que balhan interèst grand, benlèu es :
"Mémoire pour l'histoire naturelle due la province du Languedoc "
de Joannes
ASTRUC. Paris 1737 -
Qu'aquèl òme èra mai d'aici que los altrès, èra mètge grand (a escrit importantas causes de la vairòla) e fasia partit de l'académia de metjaria...


E subrètot" les villes mortes du golfe du Lyon" Carles LENTHERIC,
Paris, E. Plon, 1876. (altres édicions en 1910 e 1989) .


Aquel òme, el, nasquèt l'an 1837 a Montpelher, aprèp l'Éscòla Politecnic, dévenget engenhaire dels ponts e levades... escrivet fòrça sus la còsta Méditèrranenca, los flùms e las lònas.Sembla qu'a soscat, un pauc mai que los altres,a agachar e escotar . Atal, donet permejança als noms usagiers e ensajet de dire d'un biai logic, çò qu'escrivia

Es pasmens verai, que totis-los qu'an escrich livres, tests o marcat
mapas, an pas dégut gaire agachar o ausir lo mond qu'eran d'aqui, e que disian las causes coma las avian aprèsas aqui.
Es verai, tamben, que tots aquels savants venian sovent de luènh, que sembla ben que cercavan subretot a se coflar eles meteisses, que moissals e alambis ajudan pas a la manobra, e que fins final, d'aquel temps, de tota ména, la cercada ètnòlògic e cientific eisisticia pas gaire.
Cò que dona a las càgadas,lo vam per jogar a sautacavalet ambe los sègles.


Quauques Mapas a veire (que n'i a dautres d'en pertot sus la mailla)

SARIA LA MAPA DE LA COSTA ANTICA
se i vei plan la mar d'en dedins
(universitat de Montpelher)

MAPA 1570 Las Vila mortas ( Lentheric)

"CARTE GÉNÉRALE DES COTES DE FRANCE" 1634
L'estanh s'i sona Taumèze

NOLIN géographe 1692 (Lentheric)
aqui es l'estang dels Volques

(détalh)

Détalh de la Cassini 18e
Tocatz aqui dessus se voletz veire un siti amb' un molon de belas cartas vielhas.



A comencar, per ne parla pas que de lenga e d'escrich :

THAU - En la lenga Occitana
- lo "H" eisista pas o pauc, quan es lègat (ch, nh, lh)
- e AU - (difton) se dich [aou]
- per eissemple en òc Hérault s'escritz ERAU e se dich [éràou] -
- THAU se diria [tàou] en òc
Se pot pensar qu'aqui coma per Erau aven agut una francisacion per l'ajùt de"H" (e mai que mai "LT" per érau, qu'aquò deu far ric).

Pasmens, lo mot THAU eisista en Gasconha (onte fan mai usatge del "H" que nosautres) e çò qu'es trébolant : "Thau" Gascon es dich per taula n f : table.

Enfins sembla que démora a Sèta, o qu'an démora, una familha Thau - saria interessanta una cercada sus aquel nom d'ostal, per veire si, pel temps, el tanbe era pas cambiat per l'estat-civil.

TAUR: Lo Taur en Camàrga es un taure avant la bistorna, aprèp endeven bùou.
Quauques escrivans an capitat aqui per donnar à l'estanh l' empoderada d'un taure . Es verai, per n'en aver tasta, que se pòt picar de bravas brofonhassas - es pasmens pas lo cap de Crèus per Tramontana.
D'autre n'en capitan per dire qu'aquèste nom vendria de las montagnas a l'entorn que sarian fòrtas coma taures o semblarian taures - Pic Sant Lop, Sant Clar Figuiéra....
Se pòt tener una granda doptanca...

TAURUM PALUDEM:
Es coma aquo que lo sona d'en prémier Ruffus Festus AVIENUS dins ORA MARITIMA: tèst del IVe Sègle aprèp lo Jèsus Crist:
Setius inde mons tumet
procerus arcem et pinifer. Setii iugum
radice fusa in usque Taurum pertinet.
Taurum paludem namque gentici voca
nt.

Avienus era escrivan e trobaire Roman que a força passejat e conta çò qu'a vist -

Lo calcin ven aprèp, ambe las reviradas e las entarpretaments coma aqui dins:
Avienus, Rufus Festus
Description de la Terre ; Les régions maritimes ; Phénomènes et pronostics d'Aratus, et pièces diverses trad. par MM E Despois et Ed Saviot
, .C L. F. Panckoucke, 1843 (Bibliothèque latine-française ; seconde série)

"Puis, le mont Setius se dresse avec son haut sommet garni de pins : le mont Setius prolonge sa base jusqu'à Taphros : les gens du pays appellent Taphros un marais voisin du fleuve du Rhône ; c'est le lit de ce fleuve qui sépare la terre ibérienne des rudes Ligyens
..."

E Taurum deven Taphros

E es pas solet : légir aqui una pagina del libre de ASTRUC (tòcatz sus la pagina)


E atal, lo "LIBRE MIEGJORN" que fa un polit travalh sur l'estanh, e qu'a pas manca de se tancar, pic sus aquel còp, dins son diari del 3 de décembre 2008.
N'en apondra una per esplicar "que TAPHROS es Grèc que vol dire réga a donc que l'estanh se sonaria coma aquò, per de que fa coma una granda réga "... n'en direm pas mai...

Vista dempuei un satelit ( tòc desus per veire)


Sus lo pronoçament los mots trapats

TAU
: se dona sovent dins los escrich coma una forma locala o coma una disença locala.
En francès TAU se prononça [to], en Occitan, [taou] -que se dich quasi totjorn lo difton.
TO se dich [to] en Francais , en Occitan [tou] - o solet se dich ou.

TAU e TO s'ausissan ço meiteis per un francimand

En Occitan ço que se dich e s'ausit [to] s'escrit TÒ ou TÒC ( ambe "ò" e la consonanta final "c" se dis pas)

Un Còp de lexic:

tòc adv. [to]: touchant
tòc nom m.[to] : heurt, contact
tòca nom f. [toquo]; but nom m. tact nom m. contact nom m.
tocada nom f. [toucado]: touche (fait d'atteindre physiquement)
tocant, tocanta adj [toucanto]: touchant, touchante

Aquò podria pas tombar plan:

Los que conoisan l'estanh, subretot los que tocan l'arselièra, sabon ben que se trapa jos l'aiga, montagnetas pinencas encauquilhadas que, a la semblança, son
rodols onte se pesca plan.
Talament que los vielhs, tenian de marcas las dressièras dins casernets, qu'éran mai que secret de familha...
Tot aquò n'en parlon al Musèu de l'estanh à Bosigas e se voletz ne saupre mail, vos calra cercar dins lo travalh etnòlògic qu'eran fach per lo Vicens Giovanonni dins las anadas 90, e que se pòt trapar en cò de la DRAC a Montpelher.

Los montgnetas se sonan totjorn uei: TÒC - n'i a que dison "toque" - e pel còp la planassa
granda daulong del lidò se sona çò méteis. Aquèla es un lhòc de trobada dels pescaires e dels postòvelaires.

Alara se THAU, TAUR ou TAU eran usanca de TÒC, aquo saria certament mai clar que lo fais de mancadas qu'avem vist, légit o ausit. Pasmens podem pensar sens se mancar que n'i a un molon d'autres: i a pas qu'a agachar e apoderar.


Agachatz e apoderatz per s'amusar:

Isclon de Magalòna vist del cel - dempuei nord levant
ilot de Maguelone vu du ciel - depuis le nord est

MAGALONA: ambe una polida gleisa,que totas la nenas de los Caravetas verais se sonan coma aquò - que totòm coneis e que l'estiu uei servis de bronso-quèca.

MAGNA (la granda) LÒNA - Lagune - la grande lagune
Quand te disi qu'es l'isclon ancian qu'eran al mitan de la mar d'en dédins i a pas grand badalh a faire, se vei.


Lo lexic

soscar verb [sousca]:penser
lausert nm. [laouzer]:lézard
vam n m. [bam]: élan
cercada n f [cèrcado]: recherche
taula n f. [taoulo] :table
endacòm mai loc.[indacom-mai];ailleurs
nèci n m [nêssi]: niais vient de NC nouveau Chrétien
capciera n f [capcièro] : origine, source
metge n m [metché]: mèdecin
metjaria n f [métchari-o]: médecine
engenhaire n m [indjeniaïre]: ingénieur
levada n f [lévado]: digue , chaussée
donar permejança loc [douna permetchansso]: prêter attention
biai n m Trifton [biaï]: façon
mapa n f [mapo]: carte (géographie)
luènh adv difton [lluègn]: loin
moissal n f difton [mouïssaou]: moustique
alambi n m [alàmbi]: alambic moucheron
jogar a sautacavalet loc [tchougar a saoutocabalét]: saute mouton
eissemple n m [èitchèmplé]: exemple
ric adj [riq]: riche
trebolant
[tréboulan]: troublant
nom d’ostal loc [noum doustaou]: nom de famille
taure n m dift [taouré]: taureau entier
bistorna
n m /du verb [bistourno] : castration
buòu n m trift. [buo-ou]: boeuf
capitar verb. [kapita]: profiter
empoderada n f [impoudéràdo]: fougue, puissance
brofognassa n f [broufouniasso]: bourasque
doptança n f [doutansso]: doute
sonar verb [souna]:appeler, nommer
tèst n m [tèst]: texte
trobaire n m [troubaïré] :poete
passejar verb [passétcha]: promener
calcin n m [caouci]: souci
LIBRE MIEGJORN [libré miètchour]: MIDI LIBRE
pic sus aquel còp [pic suzaquèou cop]/ Pile poil
diari n m [dia-ri]: quotidien, journal
apòndrar ver [apondra]:rajouter
réga n f [règo] : sillon
pinenc /a n m / f [pininc/o]: conique
a la semblança [simblansso]:vraissemblablement
rodol n m. [roudoou]: endroit, lieu
dressièras n m [dréssièros]: allignements repères amers
casernet n m [cazernét]: carnet
lhòc nm [llioc]: lieu
postovelaire/a [postovélaïré/a] véliplanchiste
apoderar verb [apoudéra]: prendre pouvoir
la gleisa n f [glèïzo]: l'église
nens/nenas n m/f [nèns/nènas]: petit garçon/ petite fille
Caravetas verai [Carabèto béraï]; veritable Caravette
Bronsa-quèca [brouzo-kèko]:bronze cul
Isclon n m [isclou]: ilot
badalh nm [badail]: baillement, agitation inutile

Pels occitano-mercé plan
la revirada s'apresta...


Aucun commentaire: